PIET MONDRIAN A L'AULA DELS CARAGOLS

Vull destacar l'experiència al voltant de l'obra de Piet Mondrian que s'ha desenvolupat aquest últim trimestre a l'aula, on he tingut l'oportunitat de col·laborar en el seu desenvolupament. Considero interessant dedicar un espai en aquest treball a explicar les activitats realitzades ja que es segueix un esquema d'anàlisi similar a l'utilitza't en el transcurs de la meva proposta i suposa un coneixement previ molt important per als infants.

El disseny d'aquesta proposta es va realitzar de manera conjunta entre la tutora d'aula i jo, ja que encara que la mestra tenia planificat des de feia mesos el desenvolupament d'aquest projecte va comptar amb la meva participació demanant-me idees i col·laboració per a la seva elaboració. A més, en diverses ocasions que per motius personals no va poder assistir al centre, em va donar la confiança de desenvolupar les activitats que havíem preparat. Aquesta experiència prèvia al disseny i desenvolupament de la meva proposta m'ha resultat molt enriquidora professionalment. A continuació pas a descriure breument la seqüència d'activitats realitzades:

1. La fase inicial es centra en contextualitzar la proposta artística a través d'elements que motivin els infants envers l'aprenentatge i la descoberta. En aquest cas, i considerant que el projecte de nivell que es desenvolupa al llarg de tot el curs és "el món de la fantasia", la mestra va pensar que una bona manera d'introduir a l'autor seria a partir del conte "Elmer" de David McKee per les similituds que presenta l'elefant amb l'obra del pintor.

 

 

Per presentar l'activitat vaig elaborar una capsa de colors on havia amagada una titella del protagonista de la història, Elmer, que saludava a tots els infants donant començament al conte. En el transcurs de la narració va sorgir el desig per part dels infants de contar quants colors tenia l'elefant, connectant així amb l'àrea matemàtica.

Després, se'ls hi va proporcionar a cada infant un dibuix de n'Elmer en blanc sense cap consigna sobre com havien de pintar l'elefant. Vàrem poder observar com hi havia infants que reproduïen el model utilitzant els mateixos colors i en el mateix ordre que n'Elmer original, altres que únicament utilitzaven els colors característics i infants, que utilitzaven una gamma més ampla de colors sense fixar-se en el dibuix.

 

2. En la segona fase la tutora va presentar a l'autor i la seva obra, relacionant-lo amb les formes que composaven l'elefant Elmer. Va mostrar alguna làmina de les pintures més conegudes de l'artista i del seu contemporani Wassily Kandinsky, donant peu a una conversa molt interessant sobre el món de l'art en el qual sorgiren aspectes matemàtics relacionats amb l'obra.

 

3. La tercera fase consisteix en una creació plàstica individual de cada infant inspirada en l'obra de Piet Mondrian. La mestra dirigeix el procés, donant pautes sobre la tècnica utilitzada pel pintor abans de pintar. Primer, traçar línies rectes amb un final amb un retolador gruixut permanent negre. Després, pintar el contingut de dins delimitat per les línies.

 

 

4. Per últim, vàrem realitzar una proposta artística grupal que consistia en elaborar una obra inspirada en Piet Mondrian amb cossos tridimensionals. Vàrem demanar a les famílies que portessin una capsa de sabates per tal de realitzar la instal·lació. Arrel del plantejament d'aquesta activitat va sorgir una conversa a l'aula sobre la forma geomètrica que té una capsa de sabates. La mestra va explicar que la forma es deia prisma rectangular i va mostrar la diferencia amb un cub (i les seves cares planes amb forma quadrada). Cada infant, va triar un dels colors de Mondrian (els colors primaris) per pintar la seva capsa. Vàrem pintar-les amb sprays al pati, suposant una experiència molt motivadora per als infants

Una vegada teníem llestes les capses, cada infant va agafar la seva capsa i d'un en un varen anar col·locant els prismes formant una torre (recolzada sobre la paret). En el transcurs de la construcció, va caure la torre generant un gran sentiment d'eufòria entre els infants. Els hi vàrem demanar perquè pensaven que havia caigut. Alguns van respondre:

• Perquè no té equilibri.
• Perquè era molt grossa.
• Havien forats.

Entre tots, vàrem arribar a la conclusió que per a què la nostra construcció no perdés l'equilibri no havíem de deixar llocs buits entre capsa i capsa i que era molt important posar les capses grosses baix de tot per a fer una torre estable (el concepte d'equilibri es treballa al llarg de tot el curs en el taller de construccions).

Vàrem pensar que una proposta posterior interessant era poder oferir-lo (després d'un cert temps de mantenir exposada la construcció) als infants per tal que ells puguin jugar, experimentar i crear lliurement les composicions que desitgin.